Joan Roma, Nani pels amics, va néixer a Vic el 17 de febrer de 1972 a Folgueroles. Després d’un fugaç pas pels camps de futbol, aquest esport va perdre un contundent porter quan en la seva vida es van creuar les motos. Es va apuntar a la seva primera cursa falsificant la llicència d’un amic, pecat molt comú entre els grans campions. La va guanyar i des de llavors no ha deixat de competir. El 1996 va participar en el seu primer Dakar, i va ser l’any 2004 que va aconseguir guanyar-lo en la categoria de motos. El 2014 repetia podia en la categoria de cotxes. Nani ha estat el tercer pilot de la història a aconseguir guanyar el Dakar en la categoria de motos i cotxes. En el Dakar d’enguany va quedar finalista en 4t lloc a la general.
Nani, sabem que vas córrer molts anys sobre la moto i que t’agrada molt aquesta disciplina, que et va portar a guanyar el Dakar el 2004 sobre una KTM. Què et va portar a canviar la moto pel cotxe?
Després de guanyar el Dakar sobre dues rodes, em vaig començar a plantejar el canvi. Tenia pensat seguir uns anys més sobre la moto, i anys més tard potser provar amb el cotxe. Però vaig tenir l’oportunitat de provar un cotxe d’alt nivell i em vaig adonar que també podia ser plenament competitiu en aquesta categoria. I vaig fer el canvi. El 2005 ja em trobava corrent a les competicions al volant d’un Mitsubishi.
Nani Roma, corredor de ral·lis i raids, ha estat el tercer pilot de la història a aconseguir guanyar el Dakar en la categoria de motos i cotxes.
Com valores la teva participació al Dakar d’enguany?
Ha estat una de les edicions més dures del ral·li per les terribles dificultats climàtiques que vam haver de suportar en les terres bolivianes. Un Dakar molt dur i difícil el d’aquest 2017. Acabar el Dakar sempre és un premi, independentment de la classificació que aconsegueixis. Quan inicies el Dakar penses en guanyar, però també tens por de quedar fora de cursa qualsevol dia.
I la teva quarta posició, la consideres una justa i merescuda posició dins la general?
Aquest any, per les circumstàncies de la carrera, el podi es va convertir en un objectiu, però va caldre rendir-se davant la superioritat dels Peugeot; de Peterhansel, Loeb i Després. El quart lloc crec que és just i tant l’Àlex com jo estem satisfets de la cursa que hem fet. Ho hem donat tot, tant nosaltres com el nostre Toyota Hilux, tot el que teníem.
I ara què? En què estàs concentrat preparant-te?
Des que vam acabar l’últim dia de cursa que hem començat a pensar en el Dakar 2018. Toca posar-se a treballar intensament per millorar l’any que ve.
Coneix Nani Roma des de la seva vesant més íntima!
Rosa Romero, la teva dona, també ha participat al Dakar. Com portes això de compartir afició amb la família?
La Rosa també ha finalitzat el Dakar, en la modalitat de moto i amb el mèrit d’haver corregut moltes etapes sense motxiller. Ens agrada poder compartir aquests moments tan durs. Un cop s’acaba, podem intercanviar sensacions i experiències, i ens comprenem molt bé l’un a l’altre. Tots dos sabem el que hem patit!
Sabem que tens una fundació que porta el teu nom. A què es dedica?
La Fundació Privada Nani Roma és una fundació dedicada principalment a promocionar l’esport. No cal ser un gran pilot, una gran gimnasta o ser un magnífic jugador de futbol. Només cal estimar l’esport, participar i divertir-se amb ell. Podem aprendre molts valors amb l’esport, com la disciplina, el sacrifici, la solidaritat, el treball en equip, el respecte cap als altres… I és el que des de la fundació volem transmetre. Volem ajudar a promocionar l’esport amateur en tots els àmbits, i facilitar els mitjans que permetin practicar-lo.
